13 desembre 1872
Phileas Fogg va estar buscant paquebots, perquè se li havia escapat l’altre.
Va trobar un vaixell de mercaderia, però el capità del vaixell no els volia
portar ni per tots els diners del món. Al final vam poder pujar al vaixell, però Phileas Fogg el va haver de comprar.

S'esdevenia huracà i havíem de parar el vaixell perquè era perillós continuar, però el senyor Fogg no va voler
parar i va decidir continuar al mateix ritme que abans. Al dia
següent el carbó s'estava apunt d'acabar i vam haver d'anar cremant la fusta dels màstils, les barques de salvament, i tot tipus de
materials de fusta que no s'utilitzaven. S'estava acabant el temps i no teniem suficient combustible per arribar a Liverpool. En Phileas de cop i volta se li van acudir uns altres plans. Atracar en el port de Queenstown i tot seguit agafar els ferrocarrils fins a Dublín. Allà es podia agafar uns vaixells de vapor de gran velocitat fins a Liverpool i així s'estalviava la mitat de temps que li quedava. I d'aquesta manera ho van fer. Una vegada a la ciutat, van enllaçar amb el ferrocarril que anava fins a Londres.
Quan Phileas Fogg va trepitjar el territori anglès, li vaig posar la ma a l’espatlla i li vaig dir: és vostè
el senyor Fogg? Mentre li ensenyava l’ordre d’arrest. El vaig portar al
jutge i és allà on em vaig assabentar que el lladre que va robar en el banc d’Anglaterra ja l’havien
detingut. Fogg va quedar lliure i al sortir del jutge em va donar una bufetada
i em vaig caure al terra perquè m’ho mereixia. Allà és on va acabar el meu viatge. Estava totalment perdut. No sabia què fer.


















